1Samuel 15:7-24 

INTRODUCCIÓ 

Espiritualitat emocionalment sana, entén la vida com un iceberg tenim una part visible que representa un 10% del total. La resta de nosaltres: motivacions, pors, esperances, línies vermelles, condicions innegociables, la nostra vulnerabilitat i inseguretats… viuen per sota de la superfície. Hem d’aprendre a mirar a sota i a deixar que l’amor de Déu transformi les parts ocultes que ens condicionen.  

La nostra vida espiritual és susceptible de canviar la il·lusió per la inèrcia o podem acceptar conductes que van en contra del que l’evangeli vol fer en nosaltres. 

Els enfurismats amics del bisbe al que un cambrer li ha tacat l’americana. La ira que pot sentir un esforçat servidor de Déu… La nostra espiritualitat pot emmalatir si no l’alimentem correctament.  

Tenim un exemple d’espiritualitat malalta. 

Saul va ser el primer dels 3 reis d’Israel, Fill de Quix (tribu de Benjamí) jove, guapo i alt. Va ser escollit i ungit per Samuel (el darrer gran jutge i profeta), quan el jove Saúl estava buscant unes someres perdudes del seu pare. La narració bíblica ens mostra com Saül va començar bé però va acabar malament. Va començar humil, sensible a Déu (va profetitzar i va obeir la direcció de Déu en la figura de Samuel), però va acabar desequilibrat, acomplexat, i perdent el regne i la vida. El temps del seu regnat està travessat per continus enfrontaments amb els filisteus, ammonites, edomites i amalequites. Precisament un enfrontament contra aquests (amalequites) és el context del text d’avui.  

Condemna dels amalequites. Deut 25:17-18 

17 »Recorda el que et van fer els amalequites mentre seguíeu el vostre camí, després de la sortida d’Egipte. 18 Sense cap temor de Déu, et van sortir al pas quan estaves cansat i rendit, i atacaven pel darrere els qui no podien seguir. 19 Quan el Senyor, el teu Déu, et concedirà el repòs de tots els enemics que t’envolten, en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en heretat perquè en prenguis possessió, esborra de sota el cel el nom d’Amalec. No te n’oblidis! 

1Samuel 15 ens explica el moment que aquesta paraula trobaria compliment, en l’expedició de Saül contra els amalequites. 

Dues lents:  

1. En aquest text hem de superar el soroll que ens provoca “la consagració per extermini” era una practica de guerra, que pretén marcar una línia clara entre el bo i el dolent. El mal no existia com a concepte, els mal hi era en els deus, persones, cases i animals. A més la lectura cristiana del text ens porta a actuar amb amor allà a on veiem enemics i a esperar la conversió del perdut  i no la seva mort. 

1. En aquest text hem de veure que la seva intenció pedagògica és ensenyar la obediència. No guiar-nos de percepcions particulars i parcials, decidir obeir és confiar-se a Déu. 

1 Samuel 15:10-13 

10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué: 

11 Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic. 

Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. 12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. 13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: 

Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor. 

Observem 3 detalls reveladors d’una espiritualitat emocionalment malalta, a la vida de Saul:  va dir no a la reflexió i la consciencia, va dir no a la seva relació amb Déu i va dir no la seva fragilitat  

Saul  va dir no a la reflexió i la consciencia. 

Saul va desobeir al Senyor, però tenia la sensació de que havia complert l’encàrrec. Quan Samuel li demana explicacions pels animals que s’havia dut i per tenir al rei amalequita amb vida… i li comunica que perdrà la condició de rei,  observem que  la reacció de Saul és la d’un addicte a l’aprovació, algú que viu de la opinió dels demés.  

1. 30  He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Fem com si no hagués passat res, no puc suportar el prestigi davant del poble, però ni m’adono que Déu està defraudat amb mi. Saul no sap mirar a sota de la superfície. Es penedeix amb la boca xica, per sortir del pas i no perdre status.
2. 24  Saül va dir llavors a Samuel: –He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït.  Saul ha vist com els seus soldat s’amotinaren i no volien sortir d’aquella batalla amb les mans buides. Un rei presoner, és un trofeu i els animals millors eren un guany.

Saul desobeeix a Déu per obeir als soldats i diu que els vol per fer sacrificis, cosa que Déu no aprecia més que la obediència. 

Les nostres inseguretats, la nostra dependència de l’opinió de l’altre, tot això habita sota la superfície i si no reflexionem i ens fem conscients dels nostres punts febles no el podrem enfortir. La introspecció necessita silenci i ritme lent per detectar les nostres “causes” i deixar que Déu les transformi. 

A partir d’aquí Saul va en decadència, la desconfiança, l’enveja per David i els untents de matar-lo, la seva pròpia vida va emmalaltir i va morir de manera tràgica… 

Reconèixer una necesitat és el primer pas per superar-la… ens cal reflexió, mirar per sota del nivell de l’aigua. 

Saul va dir no a la seva relació amb Déu.  

17 Samuel li digué: –Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel. 

El Senyor va donar amor i gracia a Saúl, però ell no va fer res mes que gaudir-ho, era un consumista de Déu, no es va transformar en algú més semblant a Déu.  Va començar bé era humil, es va sorprendre al ser elogiat per Samuel (cap. 9) i ni se li passava pel cap ser ell, el rei que volia el poble!!!. Va obeir les indicacions del profeta Samuel i va anar amb els profetes arribant a profetitzar. Però no podem viure de rentes en les coses de l’esperit. Si no alimentem la relació amb Déu és refreda, distorsiona i mor, com totes les relacions. 

Quan estem lluny de Déu ens costa saber el que vol Déu, per això Samuel li estava retraient-te que no havia complert la voluntat de Déu i ell deia que sí ho havia fet. Saúl havia fet un 80% del que li va demanar, però havia fet 100% el que li havien dictat les pressions (internes i dels altres).  

A la vida de Saul va arribar una contrapart en la persona de David, un jove que li venia a calmar amb la seva musica quan Saúl estava pertorbat. Un home estimat pels seus fills i pel poble (mil/deumil) i que li va despertar la gelosia i l’instint assassí. Saul model d’home visceral, desequilibrat i presoner dels seus fantasmes, no va deixar-se despullar per Deu i enlloc de demanar-li ajut a Déu es va deixar posseir pels seus defectes. 

Saul va dir no a la seva fragilitat. 

Saul va haver d’experimentar dolor i patiment, però no va ser capaç de pair-lo, era més d’evitar-lo i cada vegada que tenia un entrebanc empitjorava. No suportava bé l’espera o les critiques. Hi ha moments a la seva vida que ens parlen d’això (quan no va saber esperar suficient i va fer els sacrificis saltant-se la indicació de Déu 1Sm13: 7b).  

Quant ens sentim provats no podem perdre de vista Dt 8:2-3 2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. 3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. 

Quan tenim una necessitat, sovint correm a satisfer-la, preguem i esperem, però per satisfer la necessitat que ens permeti ser autosuficients. Déu ens deixa passar pel desert, ens posa en evidencia la nostra fragilitat per que en ella veiem la suficiència de Déu.  

Sovint necessitem esperar, esperar pacientment, com el salmista, una espera que fa les paus amb el nostre ser trencat, fràgil i vulnerable i no desespera, sinó que espera en el Senyor. Per fer les paus amb el que anem descobrint sota la superfície  necessitem contemplació. 

Conclusió 

Tenim el sermó a la web, algunes informacions al full, la classe d’Escola Dominical, el llibre. Comencem una sèrie que aspira a fer-nos créixer SANS espiritual i emocionalment. 

Diguem si a la reflexió i la consciencia de com vivim la nostra vida espiritual i emocional . 

Diguem sí a conrear una relació amb Déu que inverteix temps de qualitat 

Diguem sí a Déu mirant als ulls de les nostres vulnerabilitats i esperant en el Déu suficient.